64º08'30''N 21º55'55''W

A ritme d'Eurovisió

2009-05-18T01:41:00.000Z

Escric en brut aquesta entrada mentre miro (d'esquena a la televisió) Eurovisió. Aquí a Islàndia hi ha un fanatísme increíble, aquestes últimes setmanes anessis on anessis, el cd d'Eurovisió estava posat.
Així que, els professors han decidit que sopariem mitja hora abans, les 7, per tal de poder mirar Eurovisió sencer. Què es suposa que hem de dir nosaltres, els europeus, perque els americans i canadencs estan molt il·lusionats amb un festival europeu...

Comença el viatge a les 8.30 del matí, i el termòmetre marca 47º, ironia???

Akureyri:

També s'hi poden trobar casetes originals coma a tot Islàndia.

Els semàfors vermells, no sé si s'aprecia bé, però és un cor.

El Café Paris d'Akureyri.

Dimarts, 12 de maig: Husavík

L'església de Husavík, d'estil únic.

Després vaig anar al Whale Watching, Husavík és conegut com la capital europea del Whale Watching, i vaig dir "vinga!".

Resultat:

Això que es veu a la fotografia volant és un puffin, n'hi havia milers, però com que havia de posar molt zoom a la càmara es veuen molt borrosos sempre. També vam poder veure DOS dofins, i moltíssimes onades que quasi bolquen el vaixell, tirant a moltíssima gent per terra, principalment els joves (jo inclosa) i jo passant una por terrible*no passa res, tu agafa't i vairàs com no passa res... Nooo!!!! Si es bolca el vaixell els jubilats tenen preferència a ser salvats!!!! Qui em manava a mi pujar en un vaixell!... No passa reeeessss, tu sol agafa't....*; mentres dos simpatiquíssims jubilats americans se'n rien.

El museu de les balenes de Husavík.

Dia 13 de maig:

Goðafoss, la cascada dels déus:

Aquesta part correspon tota, fins a Akureyri, al llac Mývatn, potser més aviat als voltants.

Comencem pels pseudocràters, que són cràters on mai hi ha hagut una erupció, i són creats per una explosió; aquí una petita mostra:

Heus ací, Dimmuborgir, la ciutat fosca, traduït literalment; però també se li pot dir la ciutat dels trolls, o la dels pares noels.
A la foto es poden veure els Yule Lads, encara que sol se'n veuen 4, en realitat són 13 i són els fills de la troll Grýla i el Leppalúði; i són la versió islandesa del Pare Noel, amb la diferència que són 13, i durant els 13 dies anteriors a Nadal.
Cada dia en baixa un de la muntanya va a Dimmuborgir i els nens van a dir-li com s'han portat durant l'any (o lo que se li digui al Pare Noel), a la nit els nens han de deixar la seva millor sabata a la finestra juntament amb menjar i el Pare Noel que baixa aquell dia els hi porta alguna cosa, o sigui que els nens islandesos tenen 13 regals adicionals.

A continuació, Dimmuborgir durant la resta del any, és a dir sense TANTA fantàsia.

Això són...

TROLLS, sí sí ho heu llegit bé. Els trolls sol poden passejar-se de nit, perque els rajos de sol els petrifiquen. Doncs lo que acabeu de veure són trolls que estaven en una festa, com que s'ho passaven tant bé no es van adonar que es feia de dia, i tots petrificats (la foto mostra una petita quantitat de tots els que hi ha); alguns, com es pot veure a la dreta de la foto, van quedar petrificats mentres es feien un petó (el sol no espera a ningú).

A continuació, els banys termals, en forat enmig d'una fissura, que després de l'erupció del Krafla del setanta algo, estan massa calents per a banyar-s'hi, 43º els de les dones 50º els dels homes, tot iq ue els locals suporten la temperatura del de les dones.

Amb els banys termals abandonem Amèrica i entrem en terra de ningú.

Lo primer que ens mostra el guía és la panadería, un forat al terra on per la calor que desprèn, el vapor cou el pa que hi posen.

També és aquí on les patates sortien bullides del terra per la calor que desprenia.

A continuació la fissura del Krafla, aquesta línia negra que es veu pel centre-part alta de la foto, si no ho recordo malament aquesta és la fissura on es va acabar l'erupció.

Les fotografies següents corresponen a la solfatara,

Que segons el guía, i jo me'l crec, és famosa sobretot perque s'hi roden molts anuncis de colònies (perque ésm bonic a la vista i als anuncis no es nota l'olor d'ous podrits que fa tota la zona).

Aquí una vista detallada del fang bollint.

Despés vam anar a la zona termal de Mývatn, que és semblant al Blue Lagoon, amb l'aigua no tant blanquinosa i més barat, però igual d'agradable.

Això és Reykhlið, un poble no famós per la seva grandària, sinó que perque anys enrere, una erupció es dirigia al poble mentres tota la població estava dintre l'església, i: "Oh, miracle!", la colada de lava va esquivar l'església, "però llavors van venir els aborrits geòlegs i van dir que era degut a la topografia", paraules textuals del guía.

I finalment el dia 14 de maig: Adéu Akureyri!!!

Una mica de tot (2)

2009-05-09T19:52:00.002Z

Aquesta nit m'he despertat a les 4, per casualitat, això que al cap de 2 minuts et tornes a adormir, però això m'ha estat impossible davant la illuminació que entrava a la meva habitació. La foto és de les 4.19 del matí; confirmant així que ja no es fa de nit.

Aquí poso una foto del Kleinur com havia promés:És l'esmorzar/berenar perfecte!

Una mica de tot

2009-05-08T15:37:00.000Z

Per començar, tinc més raresses per a mencionar. Fins ara mirant les fotos no me'n havia adonat, però el dia 14 de Febrer, Sant Valentí per als espanyols, els islandesos pel carrer lluíen això:

Si sumem això a lo de Sant Jordi ja!

També aprofito per comentar el fantàstic sopar - txeco-global-català, que incloïa aquest deliciós plat txec:

Lo lila crec que és remolatxa o algo semblant, també en tenim nosaltres (si més no al super), la carn és Helgarskinka, en islandès, en català algo del porc, tot i que el gust és familiar; lo gorc són una mena de patates, també comuns a Alemanya, és fan a partir d'uns polvos amb aigua i després les bullen.

La part catalana òbviament era pa amb tomata i la global, pa amb mantequilla i salmó (potser és característic d'algún país, però no sé de quin).

Aquesta nit, dijous, enmig d'un vent terrible i uns 0º de temperatura, 5 persones de parla alemana (i jo), hem sortit a fer una pre-despedida a la islandesa, o sigui a la una tots a casa! (Com ja és habitual no hi ha fotos).

Finalment, sé que tinc una obsessió amb el cel, a Vallverd/ BCN em passaria el dia mirant-lo, i òbviament això no canvia aquí a Reykjavík on el sol no es pon mai:

- 22:46

- 23:58

- 02:59: Torna a fer-se de dia!

Massa rareses per a triar-ne sol una

2009-04-24T17:20:00.003Z

Aquests últims tres dies, han estat força estranys.

El dimarts a la tarda tenia molt clar quin seria el títol d'aquesta entrada d'avui; el dimecres a la nit vaig descobrir algo que seria el "no va más"; dijous a la tarda una nova sorpresa, molt més impressionant i que deixava l'anterior en un "segon pla"; i aquest migdia un nou xoc. El conjunt de tot ha fet que finalment no sapigués que posar al títol, ja que no sé quin destacar com a més impressionant/increíble.

El dimarts després d'una gran espera per al final del diluvi; l'Alessa, rendida, va marxar sola amb bus, ella el té gratis, i no em pregunteu perquè (no ho sé), jo no.
Això ho explico ara, perque l'altre dia no vaig dir que l'objectiu d'anar a Kringlan no era el d'anar a comprar roba (ho sento Laia), era el d'anar a comprar entrades per anar al Blue Lagoon a veure un espectacle de dansa dins l'aigua.

ESPECTACLE DE DANSA AL BLUE LAGOON

Així és que dimecres a la nit, l'Alessa, la julia i jo vam fer cap al Blue Lagoon; l'espectacle va estar dividit en 2 parts, la primera dintre l'aigua, que el públic també podia veure-ho enmig de l'aigua; i la segona, fòra l'aigua (on hi ha el restaurant, pels que hi heu anat).

Un espectacle una mica estrany, en el primer anaven disfressats com de granotes amb una mena de màscara/caputxa de forespán, i no sé massa co descriure'l, es passejaven per entre el públic i en algun moment faien, lo que vindria a ser un "ball", de l'estil de natació sincronotzada. En el segon, dos menes de "Golums"(el del tresor del senyor dels anells, no sé ni com s'escriu , ni com se diu), que sortien cridant de sota una mena de pedra d'escayola formada per els seus pròpis cossos, i se la començaven a arrencar a crits, mentre els altres feien una mena de ball basat principalment en tirar-se al terra. Però e conjunt total de l'espectacle va valer la pena.

Això és una màscara, no la principal que portaven els ballarins dintre l'aigua:

Un cop acabat el ball, una festa al mateix restaurant, dj, decoració, llums, gent mudada, "què passa?" ens preguntem, mirem el programa amb atenció.

COMENÇA L'ESTIU A ISLÀNDIA

Festa d'obertura de l'estiu

Tenint en compte que el 14-15 de febrer van fer el Winter Light Festival, per q celebrar el final de l'hivern, dedueixo que la primavere devia començar aleshores, i que per tant dura dos mesos aquí.

Aquest serà l'estiu més llarg que passaré mai crec!

SANT JORDI

L'endemà dijous, 23 d'abril, pel carrer tot de parelles es passegen amb rams de ROSES.

Suposo que el que celebraven era el prncipi de l'estiu, i que la coincidència de la data és això pura casualitat.

Estic buscant informació, és veu que el 23 va ser el primer dia del Harpa, el més d'estiu del calendari antic islandès, i també del calendaria actual oficial; aquest dia cau en el primer dijous després del 18 d'abril, i és festa oficial des de 1921 (com que estem en setmana prèvia a examens, crec que cap estudiant estranger, ho ha notat això).

Me'n acabo d'enterar que feien coses per a Reykjavík, però enmig del diluvi, i a 7 o 8 sota zero(segons la Barbara), tampoc invitava massa.

NEVA

Finalment avui, ha tornat a nevar, a mitjans, per a no dir quasi finals de abril. La neu no a cuallat, però fa un fred!

Per acabar alguns apunts, el primer el cel a les 22:51 d'ahir, primer dia d'estiu; si no hi haguéssin núvols seria encara més increíble!

I per acabar ja del tot:

"El treball de l'església per a tots els nens, a Hallgrísmkirkja (l'església gran, important, famosa i en obres!), diumenge a les 11. Sigueu benvinguts."

Si a Catalunya també anunciessin així la misa, segur que tindria més seguidors!

Aventuretes per Islàndia

2009-04-21T15:00:00.000Z

Bé, mentre espero que em vinguin a buscar per anar a Kringlan (el centre comercial de Reykjavík)... just ara apareix l'Alessa per la porta.... i em diu que està diluviant i fa molt de vent, així que ho posposem per d'aquí a un rato, tenint en compte el context climàtic dels últims dies seran unes hores (10 o 12 pel cap baix). Però bé, amb una mica de sort l'altra banda de Miklabraut també serà verda amb un parell de dies més com aquests.

Pausa per a esmorzar, Skyr de Bananasplitt i krunxi (que n'hi dic jo, un altre dia us el presentaré que ara no trobo el nom real), i me'n adono que mai he explicat que és un Skyr, el Skyr és un fantàstic iogurt MOLT espés. Hi han 2 marques, una que els fa amb trossos dins (la de ratlles), lo qual encara els fa més espessos i especials i bons!

I l'altra que els fa sense trossos i no tant espessos, però igual de bons.

Bé, aquest no era el motiu d'aquesta entrada. El motiu era explicar les aventuretes durant la setmana de pasqua, amb la visita de la Cristina, l'Héctor, la Marimar i el Xavi. Una setmana amb més pena que glòria, turistícament parlant, però divertidíssima igualment.

La "setmana" comença el dissabte 4 de abril, on 4 agossarats aventurers es disposen a viatjar cap a Islàndia, terra on, tot i que servidora (i 3 pizzes), els esperava amb gran ilusió, va passar força desapercebuda davant de les seves mirades. Aquella tarda ens esperava una intensa tarda de visita per Reykjavík, intensa perque va començar a quarts de 5 i va acabar allà a les 7, on aborrits vam acabar fent cap al famós Cafe Paris, al centre.

Al Drakkar,

Davant el parlament, Al Tjörnin, Al Cafe Paris,

El diumenge per tal d'aprofitar la setmana vam decidir fer el "Golden Circle": (Kerið), (Faxi), Geysir, Gullfoss i Þingvellir, en un dia. La jugada ens va sortir bé, per moltes queixes que hi hagués perque Þingvellir era lo pitjor dels 3, i hauria d'haver anat primer (quin poc amor per la geologia, tu!). He de dir que he tingut oportunitat de veure-ho a l'hivern i a l'"estiu" i alguns llocs m'han agradat més al hivern tot i ser menys accessibles.

El nostre fantàstic cotxe, casualment a la mateixa companyia al hivern ens van donar el mateix en blanc.

L'idil·lic paisatge de Hveragerðisbær,

El volcà Kerið, amb el llac congelat

Un impressionant autobús dels de Reykjavík excursions, però amb versió cutre i segura.
La cascada Faxi,

Geysir,

Gullfoss, la cascada d'or.Un enorme 4x4, amb trampa inclosa,

Un típic cavall islandés,

Þingvellir, amb els seus perills,

I Þingvallavatn,

El dilluns va ser dedicat a anar a classe, jo, i dormir la resta, fins que a la 1 vam anar a fer Whale Watching, o com deia la dona, Whale Waiting; on vam poder veure, segons paraules textuals de la web del Elding:

"Tour at 13:00.( Elding). Only 15 minutes out we encountered a big group of White beaked Dolphins.
They turned out to be quite playful and came very close to the boat. Further out two groups of Harbour Porpoises, one of them extremely tame and curios. After that we sailed for a long time until one of our passengers saw a Minke Whale. It came up once and a few people saw it, but despite a long search we could not find it again. By now the wind had picked up and our time was out so we turned back to the harbour".

És a dir, dofins i Porpoises i UN passatger va veure una Minke Whale.

Vam fer cap a dinar a les 5, i la resta de la tarda la vam invertir jugant a cartes i anat a veure a quina hora tancava el bar de gel, les 10, massa aviat sent del 8,30 i tenint que sopar encara, així que vam anar a sopar.

El dimarts després de la meva fabulosa classe de les 8.20, i de llogar un 4x4 Suzuki, vam anar en direcció Borgafjörður, però ens vam quedar a Hvalfjörður, fiord de la balena; on conta una llegenda que... bé, millor ho deixo estar, que a Islàndia si comencem en llegendes n'omplim 100 de blogs.

Ens vam proposar d'anar a veure Glymur, una cascada de 198 m, d'altura, però es clar, per a veure 198 metres primer s'han de pujar, algo que no en tot moment estavem segurs de voler fer, i més veient com anava evolucionant el camí. Però al final ho vam aconseguir, després de 4 hores potser (inclòs dinar i 20 minuts esperant que un excursionista amb càmara de fotos i tripòde fes una foto al paisatge i el poguèssim seguir abans que ens seguís ell a nosaltres, òbviament tots estàvem perduts).

La fotografia de només 20 m de la cascada (per a veure els 198 s'havia de travessar un pont inexistent, que travessava un riu molt cabalós), està dins la targeta de memòria que... bueno tampoc vull avançar aconteixements ara. Però ja dic que a partir d'ara les fotos estan a la targeta.

L'endemà dimecres, a les 7 del matí intent d'arribar a Jökulsarlón, un llac d'icebergs,però la neu no ens va permetre ni arribar ni a Hveragerðisbær (el recorregut era: Hveragerðisbær, Selfoss, Seljalandfoss, Skógafoss, Dhýrolahey, Vík, Skaftafell (Svartifoss) i finalment, la parada esperada Jökulsarlón, 300 i algo km).

Així que com aplan alternatiu, Reykjavík, que a les 8 del matí otorga moltes possibilitats de deixar-te al carrer passant fred; així doncs, la Perla (tancada) on hi ha un mirador de tot Reykjavík, el museu de les sagues i un restaurant (dels més bons d'Islàndia); segona parada, Viking Village (no vam tenir més sort que a la primera), tercera parada botiguetes de Reykjavík a comprar recòrds i la famosa samarreta "Ég tala ekki islensku"(no parlo islandès). Tarda de intent d'anar al zoo a Laugardalur (un parc molt gran dins de Reykjavík), a les 4,55 (tancava a les 5); pla alternatiu, donar una gran volta per Laugardaur, èxitosa per fi; i cap a les 7 retorn a Villa Víkinga, aquest cop amb el bar obert i un fantàstic café, que tot i ser aigualit ens va semblar boníssim a tots. Va resultar que el pare del cambrer era català, tot i que el cambrer no en tenia ni idea de català. També vam poder gaudir d'una maravillosa cançó víkinga (després del respectiu interrogatori del cantant) i finalment, després que la Cristina donés una quantitat excessiva de propina al cambrer fill de català (debia pensar que dir que era fill del país corresponent sortia a compte), el cantant víking ens va venir a obsequiar amb una cançó en una llengua víkinga molt, molt antiga que tot just començava a aprendre, era la següent:

Besame, besame mucho

Como si fuera esta la noche

La ultima vez

Besame, besame mucho

Que tengo miedo a perderte

Perderte despues

Quiero tenerte muy cerca

Mirarme en tus ojos

Verte junto a mi

Piensa que tal vez manana

Yo ya estare lejos

Muy lejos de aquí

Besame, besame mucho

Como si fuera esta la noche

La ultima vez

Besame, besame mucho

Que tengo miedo a perderte

Perderte despues

A la nit, busqueda d'aurores boreals sense èxit.

El dijous vam anar a Heimaey en un ferri de 3 hores, on ens vam trobar perseguint un volcà que va fer la seva erupció el 23 de gener de 1973, i segons m'han dit encara està calent, però degut a la pluja que queia i, no us enganyaré, al fort pendent que feia ens vam limitar, amb la Cris, a donar un llarg tomet per allà sota la pluja, envoltant l'Eldfell i aproximant-nos al Helgafell (l'erupció que va unir l'illa de Heimaey). Aquí va ser on la meva càmara de fotos, no sense motiu, va dir prou i em va deixar tirada, i és que tot sigui dit, tenia les butxaques inundades 1 cm, encara com només va ser la càmara lo que es va espatllar.

El dia següent, a les 8,15 altre cop cap a Reykjavík, on vam aprofitar l'últim dia amb la Marimar i el Xavi, i a la nit vam anar amb l'Alessa a un bar de gel.

Nit de nervis, fer maletes, mirar que no falti res, i com era d'esperar quan tots estavem al llit, alguns dormint ja, missatge de l'Alessa: "AURORA BOREAL". Massa tard!

A les 4 al acompanyar-los a l'estació d'autobusos, vam buscar sense èxit l'aurora, però era massa tard i ja es veia llum al horitzó.

El dissabte al matí em vaig dedicar a fer feina a l'ordenador de la facultat, mentre la Cristina i l'Héctor anaven al Blue Lagoon. L'última tarda la vam passar buscant una escola d'elfs, que òbviament quan hi vam haver arribat ja havia tancat, no podia ser menys.

L'endemà al matí, la Cristina i l'Héctor marxaven, i jo em tronava a quedar sola.

ÉS NADAL A REYKJAVÍK!

2009-04-20T22:06:00.003Z

Tot i que ho tenia molt clar de feia dies, venint cap a la universitat he estat dubtant sobre el títol ja que he trobat amb gran alegria que la "ciutat" de Reykjavík és verda (fa 3 dies no n'era) gràcies als 2 dies de pluja intensa i vent increíble.

Però un cop he trevessat Miklabraut, he comprobat que només la banda dreta de la carretera i el "bosc del Marc" eren verds, així que:

ÉS NADAL A REYKJAVÍK!

Sí, sí, com llegiu; a Reykajvík encara dura el nadal, i el que durarà! La proba:

I això, encara que no sigui tot del mateix dia, és una petita mostra de tot el que es pot trobar pel carrer passejant durant 10 minuts.

Si és que com deia el nostre bon amic noruec o danés, voluntari treient les llums de nadal del cementiri, fa una setmana: "Estan bojos els islandesos, que no ho veuen que ja fa mesos que s'ha acabat el Nadal, guaiteu tot lo que he tret del cementiri i més que n'hi ha. Si ens falten voluntaris per a netejar-lo! Eh!?".

De fet ja en seria d'original això d'anar de volunari a netejar els cementiris de Reykjavík de coses de Nadal, a mig abril.

Segur que seria l'única catalana que ho hagués fet mai!

Si no visqués a l'altra punta de Reykjavík amb alguna cosa més, per minuscula que fos, a fer, i aniria encantada eh!

2009-03-28T21:56:00.011Z

Primer de tot vull dir que això (aquesta frase) és lo últim que escric en tot el “relat”, l’escric al principi bàsicament perquè durant aquesta tarda me’n he adonat que no me’n recordo d’escriure correctament en català, no he posat ni un sol accent on tocava, i ja veureu que moltes frases estan mal estructurades... em sap greu; espero que això vulgui dir que el meu anglès millora! Aquí va:

La meva, diguem primera, experiència en una pista d’esquí OBERTA.

El passat 7 de març els islandesos celebraven “algo” al Bláfjöll, les muntanyes blaves; dic algo perquè encara ara no sé que era el que celebraven.

La qüestió és que la pista d’esquí enlloc de tancar a les 5 de la tarda, tancava a les 10, i hi havia autocars gratis per anar-hi i tornar-ne és clar, exhibicions de salts de snowboard i “concerts”.

A les 6.30 vam agafar l’autocar en direcció cap allà amb un trajecte d’uns 45 minuts, un cop allà l’Alison, una noia escocesa amiga del company de pis de l’Alessa, i jo vam seguir l’Alessa totalment perdudes i sense entendre que se suposava que s’havia de fer, cap a comprar lo que suposo que ve a ser un “forfait”, que nosaltres vam demanar com a “Ski lift”. Quan ens en vam adonar estàvem assegudes les 2 en un telecadira sense tenir idea de com es baixava d’allà (i sense haver vist la part que et tanca i assegura que no et matis en un dels botets que va fent el telecadira). Miraculosament vam arribar al cim de la muntanya vives.

Un cop allà, amb tota l’ il·lusió del món l’Alessa ens diu “adéu!” i baixa fent snowboard; amb lo que ens quedem nosaltres dos, òbviament sense esquís ja que cap de les dos sabia esquiar i no volíem que la primera experiència fos amb unes baixades brutals, això ja estava més o menys previst així que ens dediquem a fer fotos per tot el cim: per la zona de les pistes, per la part del darrere (saltant-nos òbviament la senyal de no passar), a les pedres (pel gel, no perquè ens interessés mínimament la pedra, jo no sóc friki ja ho sabeu... a part no cal ser massa llest per saber que era ígnia).

a la gent que quasi ens atropella, ...

Finalment una hora i mitja després se’ns va acudir baixar, amb el telecadira òbviament, però l’home que se’n cuidava ens va dir que el telecadira estaria tancat 20 min així que ens vam haver d’esperar congelades en un racó. Mentre un grup de gent amb malles platejades es posicionaven al centre de la pista, encenien bengales i començaven a baixar fent ziga-zaga, algo molt bonic vist des de baix, però des de dalt no veiem absolutament res...

Quan va acabar ens van deixar baixar, mig horroritzades i cridant l’atenció de mala manera perquè érem les úniques baixant, fins i tot un parell de nens islandesos ens van començar a cridar, suposo que “què feu baixant?”; amb tot que ens vam creuar l’Alessa que crec que encara al·lucina ara (perquè feia una hora que ens buscava per baix).

Arribem a baix i l’horror estava allà, materialitzat en 4 homes conto, un dels quals vestit amb guants de plàstic grocs (d’aquests de fregar), unes ulleres de sol, una jaqueta de pell però de les que arriben fins a la cintura sol, mostrant orgullós un cinturó daurat i cantant algo que creieu-me agraireu que no us posi aquí (a no ser que trobi la manera de fer-ho clar! Totes les orelles del món tenen dret a sentir-la, i jo no sóc qui per impedir-ho, així que si la voleu sentir busqueu-me per mail). Sé que la foto està borrosa, però s'entreveu l'horror!

A partir d’aquí ja no va passar res més destacable, vam menjar algo al bar (quan per fi vam trobar l’Alessa) i vam agafar l’autocar per tornar cap a casa.

Última imatge:

També poso dos fotos de fa 2 dies a les 20.15, 20.30 respectivament, perquè veieu com n’avança el dia.

L’última és d’ahir a la nit a les 21.15, on es pot observar que ENCARA és NADAL a Reykjavík.

Inauguració

2009-03-20T00:00:00.002Z

Em disposo a inaugurar aquest blog, aprofitant que és el meu sant.

No sé que es suposa que s'ha de fer ara, obrir una ampolla de xampany o algo així? bueno que cadascú s'imagini l'inauguració com més li agradi. La meva és davant de l'ordenador (obviament) cansada, amb feina sense fer, parlant pel messenger i intentant agregar l' "enmig de la neu" mentres sopo truita a la francesa amb uns panets torrats que, després de la cara baguette, és lo més semblant a un bon pa.

Lo que es diu en aquests casos: intentaré actualitzar sovint. Encara que sincerament, això d'escriure no m'agrada massa, així que no sé fins a quin punt el meu sovint és el mateix que el vostre. Però s'intentarà que els sovints siguin lo més pròxims possibles.

Les primeres entrades, ja ho dic ara, seran dels dies que molts de vosaltres ja heu vist pel facebook o us he explicat pel msn, o que directament heu viscut vosaltres mateixos. Però es que encara que sembli estrany, no tothom té facebook o msn.

No sé si és una inauguració tant formal com algú voldria però, he modificat moltes paraules intentant fer-la maca, així que si més no s'hi intenta aproximar.

Bueno crec que no em deixo res.

Ah sí, lo més important!

BENVINGUTS A 64º08'30''N 21º55'55''W!!!!!

Pre-inauguració

2009-03-14T17:53:00.003Z

Hola!

mmmm.... no sé massa que dir... bàsicament que ara mateix tinc bastanta feina i, tot i que fins ara no em sentia culpable per estar fent experiments per aquí, ara m'ha començat el sentiment de culpabilitat així que...
L'inauguració oficial que tots els blogs tenen, és a dir, una primera entrada com Déu mana, serà en un altre moment.

Adéu!