A ritme d'Eurovisió

Escric en brut aquesta entrada mentre miro (d'esquena a la televisió) Eurovisió. Aquí a Islàndia hi ha un fanatisme increïble, aquestes últimes setmanes anessis on anessis, el cd d'Eurovisió estava posat.
Així que, els professors han decidit que soparíem mitja hora abans, les 7, per tal de poder mirar Eurovisió sencer. Què es suposa que hem de dir nosaltres, els europeus, perquè els americans i canadencs estan molt il·lusionats amb un festival europeu...

Comença el viatge a les 8.30 del matí, i el termòmetre marca 47º, ironia???



Akureyri:

També s'hi poden trobar casetes originals coma a tot Islàndia.

Els semàfors vermells, no sé si s'aprecia bé, però és un cor.

El Cafe Paris d'Akureyri.


Dimarts, 12 de maig: Husavík

L'església de Husavík, d'estil únic.

Després vaig anar al Whale Watching, Husavík és conegut com la capital europea del Whale Watching, i vaig dir "vinga!".

Resultat:

Això que es veu a la fotografia volant és un puffin, n'hi havia milers, però com que havia de posar molt zoom a la càmera es veuen molt borrosos sempre. 
També vam poder veure dos dofins, i moltíssimes onades que quasi bolquen el vaixell, tirant a moltíssima gent per terra, principalment els joves (jo inclosa) i jo passant una por terrible *No passa res, tu agafa't i veuràs com no passa res... Nooo!!!! Si es bolca el vaixell els jubilats tenen preferència a ser salvats!!!! Qui em manava a mi pujar en un vaixell!... No passa reeeessss, tu sol agafa't....*.
Tot això mentre dos simpatiquíssims jubilats americans se'n reien.

El museu de les balenes de Husavík.


Dia 13 de maig:

Goðafoss, la cascada dels déus:

Aquesta part correspon tota, fins a Akureyri, al llac Mývatn, potser més aviat als voltants.

Comencem pels pseudocràters, que són cràters on mai hi ha hagut una erupció, i són creats per una explosió; aquí una petita mostra:

Heus ací, Dimmuborgir, la ciutat fosca, traduït literalment; però també se li pot dir la ciutat dels trolls, o la dels pares noels.
A la foto es poden veure els Yule Lads, encara que sol se'n veuen 4, en realitat són 13 i són els fills de la troll Grýla i el Leppalúði; i són la versió islandesa del Pare Noel, amb la diferència que són 13, i durant els 13 dies anteriors a Nadal.
Cada dia en baixa un de la muntanya va a Dimmuborgir i els nens van a dir-li com s'han portat durant l'any (o lo que se li digui al Pare Noel), a la nit els nens han de deixar la seva millor sabata a la finestra juntament amb menjar i el Pare Noel que baixa aquell dia els hi porta alguna cosa, o sigui que els nens islandesos tenen 13 regals addicionals.



A continuació, Dimmuborgir durant la resta del any, és a dir sense TANTA fantàsia.

Això són trolls, sí sí ho heu llegit bé. 
Els trolls sol poden passejar-se de nit, perquè els raigs de sol els petrifiquen. 
Doncs lo que acabeu de veure són trolls que estaven en una festa, com que s'ho passaven tant bé no es van adonar que es feia de dia, i tots petrificats (la foto mostra una petita quantitat de tots els que hi ha); alguns, com es pot veure a la dreta de la foto, van quedar petrificats mentre es feien un petó (el sol no espera a ningú).

A continuació, els banys termals, en forat enmig d'una fissura, que després de l'erupció del Krafla del setanta algo, estan massa calents per a banyar-s'hi, 43º els de les dones 50º els dels homes, tot i que els locals suporten la temperatura del de les dones.

Amb els banys termals abandonem Amèrica i entrem en terra de ningú.

Lo primer que ens mostra el guia és el forn de pà, un forat al terra on per la calor que desprèn, el vapor cou el pa que hi posen.

També és aquí on les patates sortien bullides del terra per la calor que desprenia.

A continuació la fissura del Krafla, aquesta línia negra que es veu pel centre-part alta de la foto, si no ho recordo malament aquesta és la fissura on es va acabar l'erupció.

Les fotografies següents corresponen a la solfatara.

Segons el guia (i jo me'l crec) és famosa sobretot perquè s'hi roden molts anuncis de colònies (perquè és bonic a la vista i als anuncis no es nota l'olor d'ous podrits que fa tota la zona).

Aquí una vista detallada del fang bollint.

Després vam anar a la zona termal de Mývatn, que és semblant al Blue Lagoon, amb l'aigua no tant blanquinosa i més barat, però igual d'agradable.

Això és Reykhlið, un poble no famós per la seva grandària, sinó que perquè anys enrere, una erupció es dirigia al poble mentre tota la població estava dintre l'església, i: "Oh, miracle!", la colada de lava va esquivar l'església. 
"Però llavors van venir els avorrits geòlegs i van dir que era degut a la topografia", paraules textuals del guia.

I finalment el dia 14 de maig: Adéu Akureyri!!!