Pausa per a esmorzar, Skyr de Bananasplitt i krunxi (que n'hi dic jo, un altre dia us el presentaré que ara no trobo el nom real), i me'n adono que mai he explicat que és un Skyr, el Skyr és un fantàstic iogurt MOLT espés.
Hi han 2 marques, una que els fa amb trossos dins (la de ratlles), lo qual encara els fa més espessos i bons; i l'altra que els fa sense trossos i no tant espessos, però igual de bons.
Bé, aquest no era el motiu d'aquesta entrada. El motiu era explicar les aventuretes durant la setmana de pasqua, amb la visita de la Cristina, l'Héctor, la Marimar i el Xavi. Una setmana amb més pena que glòria, turistícament parlant, però divertidíssima igualment.
La "setmana" comença el dissabte 4 de abril, on 4 agosarats aventurers es disposen a viatjar cap a Islàndia, terra on, tot i que servidora (i 3 pizzes), els esperava amb gran il·lusió, va passar força desapercebuda davant de les seves mirades. Aquella tarda ens esperava una intensa tarda de visita per Reykjavík, intensa perquè va començar a quarts de 5 i va acabar allà a les 7, on avorrits vam acabar fent cap al famós Cafe Paris, al centre.
Al Drakkar:
Davant el parlament:
Al Tjörnin:
Al Cafe Paris:
El diumenge per tal d'aprofitar la setmana vam decidir fer el "Golden Circle": (Kerið), (Faxi), Geysir, Gullfoss i Þingvellir, en un dia. La jugada ens va sortir bé, per moltes queixes que hi hagués perquè Þingvellir era lo pitjor dels 3, i hauria d'haver anat primer (quin poc amor per la geologia, tu!). He de dir que he tingut oportunitat de veure-ho a l'hivern i a l'"estiu" i alguns llocs m'han agradat més al hivern tot i ser menys accessibles.
El nostre fantàstic cotxe, casualment a la mateixa companyia al hivern ens van donar el mateix en blanc.
L'idíl·lic paisatge de Hveragerðisbær:
El volcà Kerið, amb el llac congelat:
Un impressionant autobús dels de Reykjavík excursions, però amb versió cutre i segura.
La cascada Faxi:
Geysir:
Gullfoss, la cascada d'or:
Un enorme 4x4, amb trampa inclosa:
Un típic cavall islandès:
Þingvellir:
amb els seus perills:
I Þingvallavatn:
El dilluns va ser dedicat a anar a classe, jo, i dormir la resta, fins que a la 1 vam anar a fer Whale Watching, o com deia la dona, Whale Waiting; on vam poder veure, segons paraules textuals de la web del Elding:
"Tour at 13:00.( Elding). Only 15 minutes out we encountered a big group of White beaked Dolphins.
They turned out to be quite playful and came very close to the boat. Further out two groups of Harbour Porpoises, one of them extremely tame and curios. After that we sailed for a long time until one of our passengers saw a Minke Whale. It came up once and a few people saw it, but despite a long search we could not find it again. By now the wind had picked up and our time was out so we turned back to the harbour".
És a dir, dofins i Porpoises i UN passatger va veure una Minke Whale.
Vam fer cap a dinar a les 5, i la resta de la tarda la vam invertir jugant a cartes i anat a veure a quina hora tancava el bar de gel, les 10, massa aviat sent del 8,30 i tenint que sopar encara, així que vam anar a sopar.
El dimarts després de la meva fabulosa classe de les 8.20, i de llogar un 4x4 Suzuki, vam anar en direcció Borgafjörður, però ens vam quedar a Hvalfjörður, fiord de la balena; on conta una llegenda que... bé, millor ho deixo estar, que a Islàndia si comencem en llegendes n'omplim 100 de blogs.
Ens vam proposar d'anar a veure Glymur, una cascada de 198 m, d'altura, però es clar, per a veure 198 metres primer s'han de pujar, algo que no en tot moment estavem segurs de voler fer, i més veient com anava evolucionant el camí. Però al final ho vam aconseguir, després de 4 hores potser (inclòs dinar i 20 minuts esperant que un excursionista amb càmera de fotos i tripode fes una foto al paisatge i el poguéssim seguir abans que ens seguís ell a nosaltres, òbviament tots estàvem perduts).
La fotografia de només 20 m de la cascada (per a veure els 198 s'havia de travessar un pont inexistent, que travessava un riu molt cabalós), està dins la targeta de memòria que... bueno tampoc vull avançar aconteixements ara. Però ja dic que a partir d'ara les fotos estan a la targeta.
L'endemà dimecres, a les 7 del matí intent d'arribar a Jökulsarlón, un llac d'icebergs,però la neu no ens va permetre ni arribar ni a Hveragerðisbær (el recorregut era: Hveragerðisbær, Selfoss, Seljalandfoss, Skógafoss, Dhýrolahey, Vík, Skaftafell (Svartifoss) i finalment, la parada esperada Jökulsarlón, 300 i algo km).
Així que com aplan alternatiu, Reykjavík, que a les 8 del matí atorga moltes possibilitats de deixar-te al carrer passant fred; així doncs, la Perla (tancada) on hi ha un mirador de tot Reykjavík, el museu de les sagues i un restaurant (dels més bons d'Islàndia); segona parada, Viking Village (no vam tenir més sort que a la primera), tercera parada botiguetes de Reykjavík a comprar recòrds i la famosa samarreta "Ég tala ekki islensku"(no parlo islandès). Tarda de intent d'anar al zoo a Laugardalur (un parc molt gran dins de Reykjavík), a les 4,55 (tancava a les 5); pla alternatiu, donar una gran volta per Laugardaur, exitosa per fi; i cap a les 7 retorn a Villa Víkinga, aquest cop amb el bar obert i un fantàstic café, que tot i ser aigualit ens va semblar boníssim a tots. Va resultar que el pare del cambrer era català, tot i que el cambrer no en tenia ni idea de català. També vam poder gaudir d'una meravellosa cançó víkinga (després del respectiu interrogatori del cantant) i finalment, després que la Cristina donés una quantitat excessiva de propina al cambrer fill de català (devia pensar que dir que era fill del país corresponent sortia a compte), el cantant víking ens va venir a obsequiar amb una cançó en una llengua víkinga molt, molt antiga que tot just començava a aprendre, era la següent:
Besame, besame mucho
Como si fuera esta la noche
La ultima vez
Besame, besame mucho
Que tengo miedo a perderte
Perderte despues
Quiero tenerte muy cerca
Mirarme en tus ojos
Verte junto a mi
Piensa que tal vez manana
Yo ya estare lejos
Muy lejos de aquí
Besame, besame mucho
Como si fuera esta la noche
La ultima vez
Besame, besame mucho
Que tengo miedo a perderte
Perderte despues
A la nit, cerca d'aurores boreals sense èxit.
El dijous vam anar a Heimaey en un ferri de 3 hores, on ens vam trobar perseguint un volcà que va fer la seva erupció el 23 de gener de 1973, i segons m'han dit encara està calent, però degut a la pluja que queia i, no us enganyaré, al fort pendent que feia ens vam limitar, amb la Cris, a donar un llarg tomet per allà sota la pluja, envoltant l'Eldfell i aproximant-nos al Helgafell (l'erupció que va unir l'illa de Heimaey). Aquí va ser on la meva càmera de fotos, no sense motiu, va dir prou i em va deixar tirada, i és que tot sigui dit, tenia les butxaques inundades 1 cm, encara com només va ser la càmera lo que es va espatllar.
El dia següent, a les 8,15 altre cop cap a Reykjavík, on vam aprofitar l'últim dia amb la Marimar i el Xavi, i a la nit vam anar amb l'Alessa a un bar de gel.
Nit de nervis, fer maletes, mirar que no falti res, i com era d'esperar quan tots estavem al llit, alguns dormint ja, missatge de l'Alessa: "AURORA BOREAL". Massa tard!
A les 4 al acompanyar-los a l'estació d'autobusos, vam buscar sense èxit l'aurora, però era massa tard i ja es veia llum al horitzó.
El dissabte al matí em vaig dedicar a fer feina a l'ordenador de la facultat, mentre la Cristina i l'Héctor anaven al Blue Lagoon. L'última tarda la vam passar buscant una escola d'elfs, que òbviament quan hi vam haver arribat ja havia tancat, no podia ser menys.
L'endemà al matí, la Cristina i l'Héctor marxaven, i jo em tornava a quedar sola.
